Experiment sobre l'escalfament global

Be, avui us penjem un experiment fet per nosaltres on podreu observar una de les causes que té el escalfament global al nostre planeta. 

Com hem dut a terme aquest experiment?

Aquest experiment ens va sorgir amb la idea de fer entendre millor les conseqüències de l'escalfament global als pols.

·Primer de tot, hem agafat un recipient transparent.

·Desprès hem escalfat l'aigua tal i com passa a l'aigua dels pols a causa de l'escalfament global.

·Llavors hem posat l'aigua calenta al recipient.

·Un cop abocada l'aigua hem llançat gel a l'aigua calenta com a simulació del gel dels pols.

·A partir D'Aquí hem començat a gravar com es desfà el gel a causa de l'escalfo de l'aigua.

Que hem apres en aquest experiment?
Hem apres que al desfer-se el gel pujava el volum de l'aigua i per tant una part dels continents s'inundarian a causa de que es desfes gel dels pols.

Objectes utilitzats:

Camera

Recipient

Aigua

Gel

Microones

Retolador permament

Experiment:

Introducció del canvi climàtic
El canvi climàtic, és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat.

-Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui: Modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;   Alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;   Redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins. En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensades per la pròpia dinàmica dels sers vius que conformen la biosfera. I això ha estat així fins a l’inici de la revolució industrial, quan es comencen a utilitzar fonts d'energia procedents de combustibles fòssils.

El canvi climàtic a Catalunya
El període 1950-2008, la temperatura mitjana anual s’ha incrementat.




Les causes del canvi climatic són:

·Excès de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que s’han acumulat a l’atmosfera els darrers 150 anys. Els GEH, principalment vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà i òxid nitrós envolten la terra com una manta transparent que manté la temperatura a un nivell que fa el planeta habitable, al voltant dels 15ºC de promig.

·Un Forçament Radiatiu (o forcing) és tota alteració del balanç de radiació, exterior o interior de la troposfera (12 Km). Les causes poden ser externes o internes.

·Sensibilitat climàtica i retroalimentacions són uns processos que tendeixen tant a restablir l’equilibri radiatiu com a desequilibrar-lo i són positives o negatives segons augmentin o inhibeixin la resposta inicial.


Les retroalimentacions més importants són:

- Evaporació i núvols; comportament positiu i negatiu alhora, difícil de valorar
– Zones amb neu i gel; fusió per escalfament, reducció de la reflectivitat, augment de la radiació disponible, comportament positiu
– Vegetació; canvis amb variacions de temperatura i precipitacions
– Cicle del carboni; sensible a canvis de temperatura, modifica el rendiment de fonts i sentines.

Aquestes retroalimentacions es consideren ràpides en la resposta als canvis de forçament i oscil·len entre la resposta instantània i una periodicitat de dècades. Altres processos, en canvi, es consideren lents i tenen cicles de centenars o milers d’anys.

En aquest enllaç podreu descobrir més sobre la desertificació
http://recursosbiologiageologia.blogspot.com.es/2012/10/animacion-sobre-la-desertificacion.html

La desertificació

La desertificació és la degradació de les terres àrides, semiàrides i zones subhumides seques. Causat principalment per variacions climàtiques I activitats humanes tals com el cultiu i el pasturatge excessiu, la desforestació i la falta de reg.

Les causes d’aquest problema són per el cultiu excessiu que desgasta els sòls, el sobrepasturatge i la desforestació que destrueixen la coberta vegetal que protegeix el sòl de l'erosió, i els drenatges inapropiats dels sistemes d'irrigació que provoquen la salinització dels sòls.

Les consequencies d’aquest problema son molt perjudicials per nosaltres. Primer de tot perque es perd les propietats i estructura del terra, en segon llos, es produeixen inundacions (per pèrdua de capacitat de retenció) i tempestes de pols (quan el sòl està molt erosionat, el vent pot arrossegar la sorra de la capa superficial), en tercer lloc,  perdem aliments (a causa de la desertificacion, el sòl es torna menys productiu) i es produeixen conflictes socials (pot provocar crisis entre les regions a causa d'una inadequada distribució d'aliments).

Haches problema està present en tots els continents (excepte a l'Antàrtida) i afecta el medi de vida de milions de persones, entre els quals es troben bona part dels pobres que viuen a les terres seques. A mes a mes es calcula que entre un 10 i un 20% de les terres seques ja estan degradades.

Preguntes:

Creieu que el sòl és un recurs natural? 
Si,  perqué ens beneficia ja que, com ja sabem que un recurs natural és tot aquell aspecte de la naturalesa que és subjecte al profit humà.

Quines són les causes de la pèrdua de sòl?

I les seves conseqüències?   

La desertificació ajuda a la pèrdua de la biodiversitat?
Si, a causa de moltes raon com per exemple la dem,anda de combustible. de fusta i de terres agricules que fan que els bosco estiguin en una excessiva explotació.

Webs d’interès:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-bosque-protector/bosque-protector-desertificacion-problema-global/1275562/

La deforestació

La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. A mes a mes és un fenomen particularment greu als països del tercer món, on   l’explotació dels  boscos tropicals s’ha accelerat en les darreres  dècades del segle XX.

Les conseqüències d’aquest fenomen són la pèrdua de biodiversitat (desaparició d’espècies vegetals i animals), l’erosió dels sols que perden la capacitat d’absorbir i retenir l’aigua de la pluja, la pèrdua de fertilitat dels sòls per la disminució de fulles i matèria vegetal morta que aporta fertilitat al sòl, i l’efecte sobre l’atmosfera perquè els boscos tropicals  aporten una quarta part  de l’oxigen de l’atmosfera i a més  actuen com a “embornals” absorbint grans quantitats  CO2 de  l’atmosfera.

Les causes de la desforestació són moltes però les podríem resumir en:

Increment de la població: Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones desforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i n'impossibilita la recuperació.

 Agricultura extensiva: A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (te a Ceilan, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals a causa d'aquestes transformacions.

Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques: ls cultius rotatoris (guaret i altres tècniques) propis d'extenses àrees de les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment. 

Propietat de la terra: Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes (que legalment no són de ningú) pateixen una forta pressió d'explotació. En alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada a aquestes terres, concessions de terminis relativament curts (vint-i-cinc anys) que acaben en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior.

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli, etc.) accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca internacional que en alguns casos estan connectats a xarxes de corrupció, que enriqueixen uns pocs, empobreixen el país i degraden els boscos del planeta.

Creieu que el sòl és un recurs natural? 
Si,  perqué ens beneficia ja que, com ja sabem que un recurs natural és tot aquell aspecte de la naturalesa que és subjecte al profit humà.

Quines són les causes de la pèrdua de sòl?

I les seves conseqüències?  

La desertificació ajuda a la pèrdua de la biodiversitat?
Si, a causa de moltes raon com per exemple la dem,anda de combustible. de fusta i de terres agricules que fan que els bosco estiguin en una excessiva explotació.

A primer cop d’ull un bosc es un lloc poblat d’arbres, en distingim l’extensió, els colors diversos i pot ser a quina mena d’espècie pertanyen. Però el bosc, des de un punt de vista científic, es molt mes que un conjunt d’arbres, es una comunitat que rasera una explosió de vida en forma de tota mena de plantes, fongs, microorganismes i animals. Un sistema lògia de multi dependència que els permet alimentar-se i reproduir-se.

Els essers vius evolucionen, canvien, busquen l’hàbitat que els hi es favorable, es barrejant i per sobre viure ofegant i n’eliminen d’altres, l’equilibri entre els diversos essers vivents permet l’existència de la vida del nostre planeta, i uns d’aquets essers vius son els arbres que quant estan organitzats en un conjunt mes o menys extens formen els boscos.

Els boscos tenen una importància en la vida de la terra, ja que son immenses fàbriques d’oxigen i mantenen la puresa de l’atmosfera.

Els boscos que envolten les ciutats, milloren el seu clima, ja que contribueixen a renovar l’aire contaminat que s’acumula. Gràcies això, els boscos esdevenen els nostres pulmons.

Els boscos no són tots iguals, hi es diferencien per el seu arbre dominant que els dona el nom. A mes a mes, cada classe de bosc té el seu sota bosc característic, i cada espècie d’animal se’n va al seu a la classe de bosc mes idoni per la seva subsistència. I per desenvolupar-se, cada classe de bosc necessita unes condicions especifiques, que depenen del terreny, de l’altitud i del clima.

Per fortuna, els països catalans són rics en boscos, tan pel que fa la seva quantitat com a la seva sorprenent diversitat. Les causes són ven senzilles, en primer lloc el nostre territori esta limitat  pel mar per una banda i per muntanyes de mes de 3.000 metres, per l’altre, amb la consegüent variació de climatologia i d’habitats naturals que això concorda.

En segon lloc els països catalans formen una franja que s’estén de Nord a Sud, presentant una gran variació d’altituds, per tant de temperatures i de regim de pluges. A mes, es troben entre dues grans regions: La mediterrània, seca i calorosa caracteritzada per els boscos que conserven la fulla durant tot l’any. I la regió Euro-siberiana, fresa i humida que es distingeix per els boscos que perden la fulla durant les estacions hivernals. Tots aquets factors, determinen que en un àmbit territorial reduït , com el nostre, s’hi trobi més varietat de paisatges que la que hi ha des de Anglaterra fins a Rússia.

Seguint la pauta dels boscos als països catalans, es distribueixen en:

 












·Quines funcions té un  bosc?

Eviten l'erosió. Quan plou al bosc els fulls permeten que l'aigua gotejant lentament sobre el sòl, i la matèria orgànica en descomposició facilita que s'infiltri en el subsòl. Les arrels subjecten la terra mantenint el sòl al seu lloc i evitant lliscaments. Quan no hi ha arbres la pluja cau fortament sobre el sòl desprotegit arrossegant sediments i provocant inundacions. A més a l'arribar els sediments als rierols i rius destrueixen l'hàbitat dels animals que hi viuen.

Influència en el clima. A les zones continentals més del 50% de la humitat de l'aire està ocasionada per l'aigua bombejada per les arrels i transpiren les fulles de la vegetació. Sense boscos el clima en moltes regions seria molt més sec.

Absorbeixen el diòxid de carboni de l'atmosfera i el converteixen a través de la fotosíntesi en carboni que emmagatzemen en forma de matèria i vegetació.

Reserves de biodiversitat. La diversitat ha de considerar-se a diferents nivells, des del paisatge als ecosistemes i des de les espècies als gens. Els boscos ofereixen multitud d'hàbitats diferents en els quals es troben una gran varietat d'espècies i una gran disponibilitat de diversitat genètica d'aplicació en els avenços biotecnològics.

Acció depuradora. Diferents contaminants de l'atmosfera i les aigües són retinguts i filtrats pels éssers vius del bosc.

Lloc de gaudi i oci per a una població cada vegada més urbana i allunyada de la natura.

Proporcionen fusta, llenya i altres productes forestals.

·Curiositats:

Les fulles dels boscos, remeten l’aire calent de la terra, això fa augmentar la humitat i afavoreix la formació de núvols, per això el bosc fa ploure i suavitza el clima.

·Webs d’interès:

http://www.aularagon.org/files/espa/atlas/repartodelosbosques_pag.htm (mapa  del repartiment de boscos al mon)

L'ús de l'aigua

Les condicions climàtiques, fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. I cal fer un ús racional de l'aigua.

A mes a mes les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.

Per iniciar un bon treball ens hem decidit realitzar algunes enquestes amb la finalitat de veure que en pensen sobre aquest tema les persones del carrer. Hem enquestat a 10 persones d'entre 50 i 60 anys, amb respostes tancades.

Els resultats han sigut favorables en el sentit de fer un bon ús de l'aigua.

La conlusió que em tret a sigut que les persones no fem un bon us amb l'aigua (com ara , hauriem d'aprofitar l'aigua que sobri per regar les pantes...). Pero tambe cal destacar que tot i no fer un bon us amb l'aigua, a casa les families intenten gastar lo minim possible. Per evitar tot això, podem utilitzar diferents maneres d'estalviar aigua:

1 - Tanquem les aixetes quan no les utilitzem.
2 - No utilitzem el vàter com a paperera.
3 - Fem servir la dutxa en lloc de banyar-nos.
4 - Reparem les aixetes o cisternes dels vàters que perdin aigua.

Curiositats

Saps quanta aigua consumim?
Rentant-nos les mans: 2-18 litres
Rentant-nos les dents: 2-12 litres
Omplint la banyera: 200-300 litres
Dutxant-nos: 30-80 litres
Fent una rentadora: 60-90 litres
Utilitzant el rentavaixelles: 18-30 litres
Rentant els plats a mà: 15-30 litres
Buidant la cisterna del vàter: 6-10 litres
A la cuina i per beure: 10 litres/dia
Netejant la casa: 10 litres/dia
Rentant el cotxe: 400 litres
Regant 100 m2 de gespa del jardí: 400 litres

Webs d'interes:  http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aigua.htm
http://www.tv3.cat/videos/4477131/Capitol-4-Aigua